dijous, 14 d’abril del 2011

Berenar republicà!

Avui, Tot ben marinat! s'uneix a l'homenatge blocaire a la República!

Quan vaig conèixer la iniciativa de seguida vaig començar a pensar quina recepta seria la més encertada. 
Vaig començar a fer una cerca per internet sobre història de la gastronomia, plats i aliments típics que es consumien ara fa 80 anys, etc.

He descobert que la cuina casolana no ha canviat pas tant en els darrers anys. Fins i tot des de molt abans de l'abril del 31, els plats de la cuina tradicional i casolana eren com els cuinem ara a les nostres cases i restaurants. (Res a veure amb la nouvelle cuisine dels Ferrans Adriàs, Arzaks, etc..)

El que si que ha canviat, - durant aquest anys de "desenvolupament econòmic" i proliferació de productes, indústries i negocis relacionats amb l'alimentació -, és el poder adquisitiu de les famílies i els seus hàbits alimentaris. (..i segurament aquests dos canvis estan ben relacionats entre ells i el desenvolupament esmentat, però aquesta hipòtesi la deixarem per un altre moment!)

Un gran exemple d'aquest canvi el podem trobar comparant els berenars més comuns en una època i en l'altra. Els infants i joves nascuts en els darrers quinze, vint o trenta anys hem vist com ha anat augmentant la varietat de propostes i productes per berenar provinents de l'anomenada Pastisseria industrial. En canvi els nostres avis cada tarda berenaven un tros de pa guarnit amb un o altre condiment!

Per això, la proposta d'avui és tot un homenatge als berenars més populars d'ara fa 80 anys (tot i que venen de més antic). Econòmics, senzills, sans i ben bons.

De dalt a baix: Pa amb codonyat, pa amb oli i sucre, pa amb vi i sucre.

L'ingredient principal és el pa. I per tot panarra amb criteri, és ben conegut que un bon pa cuit a un forn de llenya sempre és més bo que qualsevol baguette.

Els condiments poden variar segons si és salat o dolç, si disposem de més o menys poder adquisitiu, etc..:
- Pa amb codonyat
- Pa amb oli i sucre/sal
- Pa amb vi i sucre
- Pa amb xocolata
- Pa amb tomàquet
- Pa amb formatge
- Pa amb plàtan
- Pa amb fruits secs 
- Pa amb mel
- Pa amb mantega
- Pa amb melmelada

Espero que us animeu a tastar, recuperar o menjar més sovint aquest tipus de berenars. Bon profit!

17 comentaris:

  1. Quin orgull que sento!!!
    (Es deu dir fraternofilial?)
    Un post de 10 en tots els sentits Marina !

    Salut.

    ResponElimina
  2. Fer-hi una queixalada de cada color, així, anirem alimentant aquest esperit tan republicà. Gustós post.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  3. Carai, em sento ben afalagada!

    Gràcies Tieta, faré el possible per mantenir el llistó ben alt i continuar mantenint el nostre llinatge en una posició ben alta! hehehe!

    Republica, tot un honor!

    Quadern de mots, seguirem fent queixalades!

    ResponElimina
  4. Ei, quins berenars! Marina, te'n proposo un de nou que a mi m'agradava molt: pa amb segí! suposo que deu estar absolutament prohibit per tots els dietistes, però ells s'ho perden :)

    ResponElimina
  5. Marina,
    Genial aquest berenar republicà. I molt encertat perquè això és el que berenaven els meus avis, els meus pares... i jo!

    ResponElimina
  6. Records... Unes colonies al Penedés, arribem al poble, i quan ens treiem les motxilles, resultar que no hi havia el berenar dels nens, hi habia tovalloles brutes...
    Solució: entrar al forn de pa i... uns rodons tallats + una ampolla de vi dolç + un kilo de sucre = un dels colors del berenar republicà.

    ResponElimina
  7. Leb, tan se val el que diguin els dietístes! Ha d'estar molt bo! Ben bones que són les coquetes de sagí!!

    ResponElimina
  8. Galderich, ben contenta que us agradi aquesta proposta!
    També ha estat el meu esmorzar i berenar en moltes ocasions! Durant una època no berenava altra cosa que no fos pa amb codonyat i formatge curat!!

    ResponElimina
  9. Ramon! jo en conec un (que ara ja és cap) que quan era petit, de campaments li van donar per menjar pa amb vi i sucre i va acabar un pel content! (És un noi que te certa intolerància a l'alcohol i que a banda sempre ha menjat molt) Les seves caps d'aleshores encara ho recorden!

    ResponElimina
  10. Aquesta col·laboració a la iniciativa republicana em sembla molt, però que molt, original.
    Felicitats!
    (és que si no ho dic rebento!)

    ResponElimina
  11. El berenar de cada dia; bon profit a tothom!

    ResponElimina
  12. Martina II de Berenguer14 d’abril del 2011, a les 22:55

    No sé si puc comentar així al tuntún (sense compte ni res d'això), però MOLT BONA IDEA, sí senyora!! i no cal dir que els plurals dels ferrans adrians & Co. m'han encantat :)

    ResponElimina
  13. llum (però "l'altra"), rebenta tant com vulguis sempre que vulguis fer una bona crítica! ;)

    Scapix, bon profit a tu també! ja veig que fans uns molt bons berenars!

    Martina II de Berenguer! Ho has fet molt bé! Bravo! Si, si, aquest plurals van dedicats a una lingüista que jo conec.. ;)

    ResponElimina
  14. M'ha agradat molt aquest homenatge a la bandera des del punt de vista gastronòmic i popular. Fantàstic!. M'encata el pa am vi vi sucre i el pa amb oli i subre...

    Salut i república!

    ResponElimina
  15. Avui encara estic mirant els blogs que ens vam apuntar a la festa republicana, perquè no vaig tenir temps per tots. És curiós que en molts casos apareix la idea que les coses no han canviat gaire. Suposo que vivim en un país que li costa molt d'avançar. Però en fi, la solució de la bandera comestible que has trobat m'agrada molt. Felicitats!

    ResponElimina